en Tomàs és un pagès pagès,... vull dir que es dedica a la pagesia, de tota la vida, no és cap hobby...
quan vam comprar el paller, i inclús després de comprar-lo, no
érem conscients del valor afegit que l'hi donava el Tomàs, el nostre veí
una de les primeres vegades que anàvem a "mirar" la nostra compra, mentre pensàvem com
podíem
fer habitable tot allò... (era quan ens estàvem a l'Escala)... en Tomàs va apropar-se des de casa seu... "Això heu comprat per venir a fer el
domingueru?" "No durareu gaire, poc hi passa ningú per aquí... us avorrireu, home"
sí,
així és en Tomàs, tremendista... sempre amb alguna sentència apocalíptica
a punt...
només si el coneixes, pots saber què desitja exactament el contrari del que diu...
per això avui, quan ha obert l'àlbum que li hem regalat, tot posant cara de "sí home, i ara, què és això" per tancar-ho
immediatament i continuar amb els postres, he sabut que li ha agradat...
tots tres estàvem nerviosos per veure com reaccionava, de poc ens enxampa embolicant la sorpresa.
l'E
tenia molt clar que no li havíem de dir que sabíem que demà era el seu
aniversari... i portava dos dies fent dibuixos del tractor...
el que ell
sabia és que anàvem a dinar per una aposta que va guanyar (el
B va dir que el Barça guanyava la lliga i ell que no, és clar)...
total, que ens hem (o s'han) cruspit un llamàntol a la salut del Real
Madrit,
mmmm'encanta!
i fins les postres ell no ha sabut per res que estàvem celebrant el seu aniversari, vaja sorpresa!
ara ell
en fa 71 i nosaltres el coneixem des dels seus 58... no ha canviat
gaire: fort com un roure, mans enormes, dures com la closca d'una tortuga, amb una afició ben
arrelada per portar la contrària sistemàticament i amb un sentit del
ridícul tan gran com ho es el seu cor,... solter i solitari, ben plantat,
centrat gràcies a una estricta rutina que no abandona mai i escrupolós
amb la salut... només alguna concessió hedonista de tant en tant, com ara un braç
de gitano, o de gitana, qui sap,... però tot controlat!
quan ens ha acomiadat ha sortit un petit "
merci" d'unes cordes poc acostumades a tants pocs decibels...
suposadament
anava cap al cafè, com cada diumenge a la tarda, a fer una partida, com
cada diumenge a la tarda i veure les mateixes cares de cada diumenge a
la tarda... una trucada ens ha fet veure que avui s'havia trencat
la rutina...
"Hola? hola macos, soc la cosina... us truco per què estic bocabadada, quin àlbum, quina preciositat!"...
...
el company de botifarra i els altres dos l'han estat esperant en va, ...avui era impossible concentrar-se... i com anar-se a dormir sense ensenyar aquest "nosequè, ... què m'han dit que era, un homenatge? quina bretolada!"...
m'ha costat molt de temps, anys, assumir que el meu marit s'entusiasmi tant amb aquest vell, que el veneri, el respecti i tingui més ganes de veure-ho i d'explicar-li coses que a mi,... grrrrrrr!
realment en tinc d'activitat cerebral i a més...contínua, però només per a tonteries, no quan es tracta de veure evidències,... com se'm va passar que aquest home estava "omplint", a la seva manera, el gran buit del B??
en Tomàs ens ha mostrat el racó on caça rovellons, el secret més ben guardat...
abans d'arribar l'Esther jo mai l'havia vist riure i ara són Heidi i avi, ... les gallines fan de cabres...
gràcies Tomàs
