martes, 6 de noviembre de 2012

con hache o sin hache?

Helena tiene muchos nombres: Helena con hache, Elena sin hache, elenayelson, elenarumbera, schulz... todos le sientan de maravilla

este verano Elena se llevó un susto por una infección que la tuvo ingresada en el hospital unos días y la dejó hecha polvo, me enteré cuando ya estaba en casa, así que le propuse ir a verla para que no se aburriera tanto (por lo divertida que soy yo, más que nada) o por si podía ayudar...
me planté en su casa un mediodía de este agosto calurosísimo y me había cocinado unos deliciosos macarrones!


me supo mal haber dado trabajo cuando se suponía que iba a ayudar, insistí en invitar a postre, pero... también lo tenía preparado... "pues invito a los cafés" "bueno, pues vale" y bajamos al bar de la esquina con la mala pata de que el ascensor se estropeó y por mi culpa Helena tuvo que subir a pie,... como pudo...  "la próxima vez no me ayudes", debió pensar...

ahora Helena se ha quedado "alsol",... podríamos decir que "por fin se ha liberado", aunque no de la mejor manera, de un jefe que no sólo no la ha tratado como ella se merece sino que la ha tratado mal.
lo sabe mucha gente del mundillo musical, muchos que han sabido reconocer a la profesional y a la  persona,  porque, aunque no le hayan permitido brillar, si se mira bien se ven los destellos que despide su entusiasmo

y ese entusiasmo es el que pone ahora con su proyecto: Franzetti!
mira que me lo había dicho veces,..."escucha esto, escucha aquello", y yo ni caso!
pero por fin le hice caso y lo escuché...
yo no entiendo nada de música, sólo sé que me gusta, ja en tinc prou!
gràcies, Elena, gràcies pel Franzetti!

tienes todo mi apoyo (a ver ahora qué hago) en esta empresa que se te ha metido entre ceja y ceja!
el mundo ha de conocer a Franzetti!

ay, qué estoy oyendo? Passacaglia!... ah es mi móvil, me están llamando

jueves, 27 de septiembre de 2012

ara ja se sap

universitària per un dia...
o, més ben dit, per dos dies...
arribo a la UPC, al Campus Nord, ... no havia estat mai, ... a la ciutat on visc hi ha milers de llocs que no he trepitjat mai.
sensació estranya, em faig a mi mateixa un parell de fotos en les quals surto fataaaaaal

l'edifici Aularis ple de cartells que et porten al "Mòdul A5 prova oral" impossible de perdre's...
a la porta unes 40 persones, més o menys agrupades, callades... perquè tothom ve sol,... només dos homes estan parlant, ... del partit  del dia abans, no de l'examen!
ens aniran cridant pel nom,
entrem per grups en les aules on ens expliquen les tres parts de la prova i ens donen quinze minuts per preparar-les.
després ens reparteixen per diferents aules on s'han instal·lat els examinadors.
a mi em toca una aula assolellada i amb vistes (però no tinc cap enchufe, és casualitat).
davant meu dues senyores  d'uns 50 anys, amigables, properes... no em costa gens deixar-me anar... una  d'elles conduïa la prova, l'altra anava apuntant "no necessàriament les errades"

feia una setmana havia fet la prova escrita, a la facultat  d'Economia i Empresa.
aleshores l'examinador tenia uns quants anys més i estava més nerviós que els examinands...
va voler explicar "fil per randa" com i on s'havien de contestar les diferents parts,  però es va fer un garbuix amb els números de les proves, de les pàgines, de quadern de respostes, del quadern de preguntes... semblava el de martes y trece amb las empanadillas... jo només pensava: que comenci ja, si us plau, ... la gent amb els ulls fora d'òrbita,...
al cap de cinq minuts de començar la prova s'engega l'aire condicionat i (sort meva) tinc una sortida a tocar d'orella.... uf!, ja no és el fred, és que fa molt soroll... aixeco la mà... "sí, sí, és clar, vine que et canvio de lloc"... el segueixo,...
no sap on posar-me perquè la gent està distribuïda deixant un espai entremig... així doncs agafa una cadira i em posa al mig del passadís, castigada (records llunyans d'una nena castigada, en una taula separada de la resta de nenes, a l'escola), l'autoestima a prendre vent... i la cadira, d'aquelles amb tauló per escriure,... mal invent...que et fan cargolar-te si vols escriure...  ostressss!!! ara m'he deixat la jaqueta al lloc d'abans, quin fred!... va, va, calma, concentració... ORGANITZACIÓ!! començo, ja, vinga,.... ai ai, allò semblava slumdog millionaire, però al revés... 

l'oral va anar millor que l'escrit, ma mare va resar més, ... la setmana anterior era de viatge i no va estar per la laborrrrr
alea jacta est

això era el mes de maig, i ara ja se sap
ja tinc el nivell c oficialmen!!
           

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Sempre ens quedarà París

agafo la blackberry, vaig al rellotge, moc lleugerament el polze.... "inactiu"
uaaaaah, m'invaeix una extranya sensació de descans i d'intranquilitat alhora... sí, barreja de sensacions és el que tinc...


però això va durar, el que duren dos peixos de gel en un güisqui on the rocks (Sabina)...dos dies em va durar el despertador "inactiu", el 10 i l'11 de Setembre,... ara el tinc a les 7... per baixar correns a l'autocar

vaig a l'oficina de l'inem, -vostè te cita? -com? -ah, ja veig que no, ha de demanar cita prèvia (i em fa lliurament d'un fullet amb un telèfon i una web on demanar-la) truco al telèfon, una màquina, molt amable, per cert, em dona dia i hora per d'aquí a 10 dies,...

i tornem a engrossar la llarga cua (i aquesta no és del Chris Anderson),... no m'agrada, però m'encanta,... en vull gaudir, però no en sé,... tinc mogollón de coses pendents per fer, però no les faig,...

el temps passa molt lent a les oficines, però molt ràpid a fora,... compro més (malo), menjo més (malo), truco més per telèfon (malo), .... veig més a l'E (bueno), em regalo moments (muy bueno), cuino més (bueno,...o no,...)

no sé què ho fa, però hi ha moltes coses per fer que depenen d'una altra cosa que haig de fer i a la vegada aquesta depèn d'una altra,... i així estableixo una cadena mental molt llarga, impossible de fer, així que no faig res

el cas és que ara mateix no tinc altra cosa al cap que París, uaaaaaaaaah!!!! PARÍSSSSSS!!!!! avió, hotel, la cité de la lumière, Notre Dame, la rive gauche, la tour eiffel, les jardins de tuileries, les jardins de ma tante, puturru de fua,... com m'agrada això i després,... després ja em parlarem,... Déu proveirà

i ara em venen imatges del primer viatge a parís, queda molt lluny però tinc molt viu el record, ahir li ensenyava a l'Esther les fotos i no em reconeixia...
en plena escalada a la tour eiffel...
les meves companyes de viatge mirant l'Alexandre i en Porus després de la batalla...

d'això...
Sempre ens quedarà París

domingo, 15 de julio de 2012

presunta implicada

me vio quitando el tapón a la botella de agua que acompañaba la tortilla de patata y queso de Cal Galán, (mmm me encanta esa tortilla, y no tiene nada, es simple simple),... me vio meter el tapón en el bolso y,... acto seguido me preguntó: mamá, para qué coges el tapón de la botella? ... a mi hija no se le puede esconder nada, bueno, sí, se puede, pero es muy complicado, porque no se le escapa una

le expliqué que en varios sitios, entre ellos en odnum le, recogían los tapones de plástico de las botellas para venderlos a peso a una recicladora y emplear el dinero en una buena causa, ... mientras lo explicaba pensé que de ese mismo material hay muchas cosas que tiramos habitualmente (aunque sea al contenedor de reciclaje) y que siempre será mejor que se aproveche para una buena causa, sí! así que sólo tuve que googlear y encontré todo lo que necesitaba saber:
QueNoSóloSonLosTaponesDeLasBotellas  sino que hay desde tapas de philadelphia hasta cajitas de regalos sorpresa para niños, hay muchas piezas de este material que tiramos en nuestro día a día

a partir de ese día empecé a encontrar tapones de botella en los bolsillos de los pantaloncetes, cuando los echaba a la ropa sucia, uno, dos, tres,... alguna vez arandela de plástico... me gusta

un día la voy a buscar al nata y se le ilumina la cara al verme:  mamá vas a ver que sorpresa tengo para tí, te va a encantar! y abre la mochila....
llena hasta arriba de tapones... aquella tarde les dieron un botellín de cacaolat a cada niño para merendar,...los había recolectado TODOS!!
sí, está implicada!
Mòky si per la propera campanya de reciclatge busqueu basurita, ja saps qui et pot ajudar
y punto tapón!

lunes, 2 de julio de 2012

el racó dels rovellons

en Tomàs és un pagès pagès,... vull dir que es dedica a la pagesia, de tota la vida, no és cap hobby...

quan vam comprar el paller, i inclús després de comprar-lo, no érem conscients del valor afegit que l'hi donava el Tomàs, el nostre veí
una de les primeres vegades que anàvem a "mirar" la nostra compra, mentre pensàvem com podíem fer habitable tot allò... (era quan ens estàvem a l'Escala)... en Tomàs va apropar-se des de casa seu... "Això heu comprat per venir a fer el domingueru?" "No durareu gaire, poc hi passa ningú per aquí... us avorrireu, home"




sí, així és en Tomàs, tremendista... sempre amb alguna sentència apocalíptica a punt...
només si el coneixes, pots saber què desitja exactament el contrari del que diu...
per això avui, quan ha obert l'àlbum que li hem regalat, tot posant cara de "sí home, i ara, què és això" per tancar-ho immediatament i continuar amb els postres, he sabut que li ha agradat...

tots tres estàvem nerviosos per veure com reaccionava, de poc ens enxampa embolicant la sorpresa.
l'E tenia molt clar que no li havíem de dir que sabíem que demà era el seu aniversari... i portava dos dies fent dibuixos del tractor...


el que ell sabia és que anàvem a dinar per una aposta que va guanyar (el B va dir que el Barça guanyava la lliga i ell que no, és clar)...
total, que ens hem (o s'han) cruspit un llamàntol a la salut del Real Madrit, mmmm'encanta!
i fins les postres ell no ha sabut per res que estàvem celebrant el seu aniversari, vaja sorpresa!

ara ell en fa 71 i nosaltres el coneixem des dels seus 58... no ha canviat gaire:  fort com un roure, mans enormes, dures com la closca d'una tortuga, amb una afició ben arrelada per portar la contrària sistemàticament i amb un sentit del ridícul tan gran com ho es el seu cor,... solter i solitari, ben plantat, centrat gràcies a una estricta rutina que no abandona mai i escrupolós amb la salut... només alguna concessió hedonista de tant en tant, com ara un braç de gitano, o de gitana, qui sap,... però tot controlat!

quan ens ha acomiadat ha sortit un petit "merci" d'unes cordes poc acostumades a tants pocs decibels...
suposadament anava cap al cafè, com cada diumenge a la tarda, a fer una partida, com cada diumenge a la tarda i veure les mateixes cares de cada diumenge a la tarda... una trucada ens ha fet veure que avui s'havia trencat la rutina...
"Hola? hola macos, soc la cosina... us truco per què estic bocabadada, quin àlbum, quina preciositat!"...
...
el company de botifarra i els altres dos l'han estat esperant en va, ...avui era impossible concentrar-se... i com anar-se a dormir sense ensenyar aquest "nosequè, ... què m'han dit que era, un homenatge? quina bretolada!"...


m'ha costat molt de temps, anys, assumir que el meu marit s'entusiasmi tant amb aquest vell, que el veneri, el respecti i tingui més ganes de veure-ho i d'explicar-li coses que a mi,... grrrrrrr!
realment en tinc d'activitat cerebral i a més...contínua, però només per a tonteries, no quan es tracta de veure evidències,... com se'm va passar que aquest home estava "omplint", a la seva manera, el gran buit del B??

en Tomàs  ens ha mostrat el racó on caça rovellons, el secret més ben guardat...
abans d'arribar l'Esther jo mai l'havia vist riure i ara són Heidi i avi, ...  les gallines fan de cabres...

gràcies Tomàs

viernes, 8 de junio de 2012

engaño a mi marido

ya lo engañaba antes,... pero ahora todavía más!
todo empezó en mercadona, carrito en mano,... no era la primera vez que iba, aunque soy consciente de que es el enemigo número uno de los publicitarios, pero yo no debo tener demasiada vocación, o qué sé yo! 
dicen que a los enemigos hay que conocerlos a fondo,... y en eso estaba,... cuando de repente lo vi, ...en la sección de cafés, negro y fuerte... pero ahí todavía no me decidí...
nada más entrar por la puerta de casa busqué más información sobre el tema...
fuerte, tostadito,... así me gusta a mi... pero no sé si arriesgarme... lo notará mi marido? se dará cuenta?
bueno, haré la prueba para salir de dudas, siempre estoy a tiempo de arrepentirme, sincerarme y suplicar el perdón, no?
volví al lugar donde lo vi, a mercadona, ahora sí, lo voy a hacer! y lo hice! y lo sigo haciendo! y no me arrepiento! además él no ha notado nada
llevamos ya cuatro meses consumiendo el café de mercadona y él no ha notado nada porque vacío el paquete en el bote del café y ojos que no ven...


lo cierto es que no está nada mal, el fabricante es Unión Tostadora, una empresa riojana. por lo que he leído esta empresa ha invertido como un millón de euros en su planta de Logroño (co-o!!) para fabricar las capsulitas monodosis que venderá a través de mercadona... nada menos que 50 millones de cápsulas al mes! ...  y con eso va a conseguir aumentar su plantilla un 15 o un 20%, bueno, pues me alegro...

pues bien, como decía, ahora todavía le engaño más (a mi marido), porque compro descafeinado y lo mezclo bien con el otro, pero lo hago por su bien, le han prohibido el café... así al menos la mitad es descafeinado... lo mio es un engaño piadoso,... y además me lo paso bien con mis travesuras, por qué negarlo...

jueves, 3 de mayo de 2012

el "post" operatorio

l'Helena em va dir tot el que havia de tenir a mà, de fet em va detallar diferents tractaments: més natural, més modern, més de xoc... i fins i tot em va dir: -si estàs xunga, escolta, enantium o nolotil, que són calmants...
jo tenia tot l'arsenal de la homeopatia: arnica montana 30ch, belladona (que és ideal perquè actua més en el cantó dret), les gotes de caléndura officinalis tm (que no vol dir tu madre), l'antibiótic de tota la vida,  medicina convencional,... havia arreplegat farigola, de la botica de la güela, per fer glopejades assessines de microorganismes, ah! i Acidophilus con L.bulgaricus i s.thermophilus, (més de 3 bilions d'organismes vius baixant pels meus intestins -origen de tot això- perquè no em tornin a visitar les càndides), ...
bé,...que tenia moltes cosetes al meu botiquín del seny, vaja, però... quita quita, donde haya un NOLOTIL, que se quiten los remedios: LA BÈSTIA VA DESPERTAR

quan el vuitè passatger estava durmint no m'imaginava pas que estàvem navegant per una regió fora del sistema solar. el buit que va deixar el meu seny s'ha omplert d'un alien llefiscòs que m'està matant des de dintre. l'efluvi de sang i el haver-me d'empassar la sang m'ha mort,
sort que és qüestió de temps i avui ja estic molt millor, tot i que semblo l'home del Netol

gràcies Helena, gràcies calmants

miércoles, 2 de mayo de 2012

antes de que despierte el monstruo

qué horror, tengo un monstruo en mi boca y me han dicho que en una hora va a despertar,... por eso, corre, corre!!
soy muuuuuuuy miedica, pero muuuuucho...
el doctor House me dijo que me sacaría las dos muelas, la de arriba y la de abajo: -será mucho mejor, tendrás un post-operatorio más llevadero, piensa que la de abajo está muy adentro, muy mal puesta, fíjate, te ha desplazado a la 47...
estaba muy claro, la muela de arriba está bien, pero no sirve para nada y en el post-operatorio me morderá la herida y la hinchazón,...

vueltas y vueltas en mi cabeza "non-stop", y por qué me la tienen que quitar, si está bien, es mííía!
media hora antes de entrar para la extracción llamo a Bea, -por favor, por favor, dame una excusa para negarme a que me quiten la de arriba... -no necesitas ninguna excusa, le dices que no te la quieres sacar y punto -pero, es que este es un doctor House total, me da pánico, ... puedo decir que lo ha dicho mi dentista? -sí, claro,.. pero de todas maneras no has de dar ninguna excusa, es tu muela!
naturalmente, entre el miedo que llevaba en el cuerpo por la extracción más el miedo por tener que decir que no me sacaran dos que sólo una... me he apresurado a decir en recepción que era cosa de mi dentista, que me ha dicho que esta muela está bien, que no se ha de sacar para nada.

antes de entrar en el box donde me han colocado ya le he oído renegar, ... qué cabreo ha pillado, Bea tiene que haber notado algo desde donde estuviera... pobre,... la vida es muy injusta!
-aquest fill de - uta (mi dentista) és capaç de fer patir al seu pacient només per dir la seva, què s'ha pensat, doncs demà quan t'estiguis morint de dolor vas a ell a que et tregui el queixal,...ja veuràs... i tot perquè deu voler facturar-ho ell...
todas estas lindezas y otras más, las decía mientras agitaba en su mano la jeringuilla con la anestesia y las gotas volaban aterrizando por cualquier parte,... las gotas de anestesia pican?
he cerrado los ojos, la suerte está echada, a ver si este hombre ahora me hace una carnicería del cabreo que lleva?, ya no puedo hacer nada... unos lagrimones se han abierto camino hacia las sienes, como no!, incluso con las puertas cerradas,...
no he mirado, ni un momento...

ahora siento al monstruo, uf, empieza a doler...

miércoles, 29 de febrero de 2012

un ull de poll a l'Ikea

"s'acabava el temps" i havia d'anar a l'Ikea...  doncs cap a Ikea falta gent,
tot era perfecte, un dia de diari i anant a tir fet: una llum, uns organitzadors de calaixos, una fusta per la cuina... jejeje, no m'enxamparan pas aquests!
ja sé que no has de començar a agafar coses de seguida perquè després te les tornes a trobar i les has carregat innecessàriament... vaig apuntant a la llibreteta...
quan ja portava 20 kilòmetres recorreguts (em vaig descomptar)... i arribo a les plantes (final)... què estrany, no trobo el YRNÖS blanc que feia tant de goig a les cuinetes que tenen muntades al principi (allà on et vas parant...no ho pots evitar!!!) .... tranquiiiiiiila, preguuuuuunta,... NO QUEDENNNNN???!!! però si les he vist a la part de l'exposició??? ...  senyora, jo l'ajudo a tornar on l'ha vist... d'acord, doncs som-hi! (perdó Mòky)... i en una milèssima d'instant passem per una porta secreta i em trobo a les escales! MÀGIA!... ara només haig d'arribar a les cuines i localitzar la cuina on ho he vist, ... fàcil, ànims!... ai mira, una altra porta secreta... (què llesta que sóc),... ai, mira, una altra...
........
uf! no hauria d'haver arribat ja? .... apa, però si aquests coixins ja els he vist, ...aquests d'Ikea van posant els productes a veure si piques....jajaja, .... (passen 20 minuts, o m'ho sembla) un altre cop aquests coixins, cony, si estic al mateix lloc!! grrrrrr!!!
nena, a seguir les fletxes com els tontos, d'anada i de tornada, amb un ull de poll al peu que ja començava a tocar els pebrots quan he vist el YRNÖS a la primera cuineta!
vinga, ja ho tenim....

ai, i la meva llibreteta que portava de casa amb les mides? oooonnnnndia, on l'he deixada?? aaaaahhhh!!! a veure, no perdem la calma, on he estat?: llums, fusta, plantes,... això és el que he comprat, però m'he parat a veure i apuntar mides més de cent vegades.... un altre cop fletxa amunt i fletxa avall...

per sort a l'Ikea no hi vaig gaire, perquè és com la nata: m'agrada molt però m'empatxaaaaa

vinga, ja estem sortint ja veig les caixes!,... espera, què estic veient al costat de la caixera? però si és una pila immensa de YRNÖS BLANCSSSSSS!!!!!!!