jueves, 3 de mayo de 2012

el "post" operatorio

l'Helena em va dir tot el que havia de tenir a mà, de fet em va detallar diferents tractaments: més natural, més modern, més de xoc... i fins i tot em va dir: -si estàs xunga, escolta, enantium o nolotil, que són calmants...
jo tenia tot l'arsenal de la homeopatia: arnica montana 30ch, belladona (que és ideal perquè actua més en el cantó dret), les gotes de caléndura officinalis tm (que no vol dir tu madre), l'antibiótic de tota la vida,  medicina convencional,... havia arreplegat farigola, de la botica de la güela, per fer glopejades assessines de microorganismes, ah! i Acidophilus con L.bulgaricus i s.thermophilus, (més de 3 bilions d'organismes vius baixant pels meus intestins -origen de tot això- perquè no em tornin a visitar les càndides), ...
bé,...que tenia moltes cosetes al meu botiquín del seny, vaja, però... quita quita, donde haya un NOLOTIL, que se quiten los remedios: LA BÈSTIA VA DESPERTAR

quan el vuitè passatger estava durmint no m'imaginava pas que estàvem navegant per una regió fora del sistema solar. el buit que va deixar el meu seny s'ha omplert d'un alien llefiscòs que m'està matant des de dintre. l'efluvi de sang i el haver-me d'empassar la sang m'ha mort,
sort que és qüestió de temps i avui ja estic molt millor, tot i que semblo l'home del Netol

gràcies Helena, gràcies calmants

miércoles, 2 de mayo de 2012

antes de que despierte el monstruo

qué horror, tengo un monstruo en mi boca y me han dicho que en una hora va a despertar,... por eso, corre, corre!!
soy muuuuuuuy miedica, pero muuuuucho...
el doctor House me dijo que me sacaría las dos muelas, la de arriba y la de abajo: -será mucho mejor, tendrás un post-operatorio más llevadero, piensa que la de abajo está muy adentro, muy mal puesta, fíjate, te ha desplazado a la 47...
estaba muy claro, la muela de arriba está bien, pero no sirve para nada y en el post-operatorio me morderá la herida y la hinchazón,...

vueltas y vueltas en mi cabeza "non-stop", y por qué me la tienen que quitar, si está bien, es mííía!
media hora antes de entrar para la extracción llamo a Bea, -por favor, por favor, dame una excusa para negarme a que me quiten la de arriba... -no necesitas ninguna excusa, le dices que no te la quieres sacar y punto -pero, es que este es un doctor House total, me da pánico, ... puedo decir que lo ha dicho mi dentista? -sí, claro,.. pero de todas maneras no has de dar ninguna excusa, es tu muela!
naturalmente, entre el miedo que llevaba en el cuerpo por la extracción más el miedo por tener que decir que no me sacaran dos que sólo una... me he apresurado a decir en recepción que era cosa de mi dentista, que me ha dicho que esta muela está bien, que no se ha de sacar para nada.

antes de entrar en el box donde me han colocado ya le he oído renegar, ... qué cabreo ha pillado, Bea tiene que haber notado algo desde donde estuviera... pobre,... la vida es muy injusta!
-aquest fill de - uta (mi dentista) és capaç de fer patir al seu pacient només per dir la seva, què s'ha pensat, doncs demà quan t'estiguis morint de dolor vas a ell a que et tregui el queixal,...ja veuràs... i tot perquè deu voler facturar-ho ell...
todas estas lindezas y otras más, las decía mientras agitaba en su mano la jeringuilla con la anestesia y las gotas volaban aterrizando por cualquier parte,... las gotas de anestesia pican?
he cerrado los ojos, la suerte está echada, a ver si este hombre ahora me hace una carnicería del cabreo que lleva?, ya no puedo hacer nada... unos lagrimones se han abierto camino hacia las sienes, como no!, incluso con las puertas cerradas,...
no he mirado, ni un momento...

ahora siento al monstruo, uf, empieza a doler...